Res de res. Carbasses amb molt poc tacte. Com a mínim, dir les coses a la cara senta bé. Em sembla que aprenc a combinar l'assertivitat del món adult amb la bestial honestitat de l'infantesa, i m'agrado, encara que sigui en el paper d'etern solter fracassat. A veure si fujo d'aquest païs, d'aquests polítics que enverinen la sang, d'aquests treballs de merda que maten lentament i d'aquestes dones guapes que fan molt mal, sí, però cada cop més breu. Per cert, que avui he aconseguit el telèfon d'una altra noia. Lo comido por lo servido XD Gràcies, Mireia Chavarria per aguantar les meves inseguretats.
A veure si torno a menjar amb regularitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario