A tradition worth preserving

Maduració: agraïments i desagraïts

Hola a tothom:

Se suposava que havia d'escriure aquest email ja fa uns dies, abans del rodatge de Fear of Water, que és la primera pel·lícula de llarga durada en la que estic completament implicat. Per fi. Després de tots aquests anys. Encara recordo com vaig començar a estudiar so pel meu amor per la producció musical -per cert, salutacions a tots els profes collonuts que vaig tenir allà. Va ser un plaer retrobar-nos a Font d'en Fargues-, com vaig acabar a una ràdio amb un fill de puta racista sense cames, i com, així sense més, Meritxell Laseras em va presentar a Alba Soler, que tenia un amic, Ernesto Hidalga, que necessitava un sonidista pel seu curt. "Per què no?", vaig dir-me. Recordo com, unes setmanes més tard, li comentava a en Pancho Martín que un grabador de so decent costava 1000 euros, i que de cap manera en compraria un: "ser sonidista para cine no me gusta TANTO", vaig dir. Recordo encarregar-ne un, a més d'un parell de micròfons de canó des d'Alemanya.

Les meves pel·lícules preferides solen contenir aparells per viatjar en el temps, dinosaures, explosions, robots o ninjas. Fear of Water is sobre la transició de la juventut, arribar a conèixer-se a sí mateix i altres subtileses que sempre trobo difícils d'entendre i digerir (també hi ha dues noies maques liant-se; aneu a veure-la).

En general, sempre he estat una mica incòmode al voltant d'aquestes temàtiques, probablement perquè vaig ser (i encara sóc) un "late blossomer", i sempre he cregut que la resta de gent ho ha tingut més fàcil i s'ho ha passat millor que jo. He intentat ser hippie, però el meu cos no suporta certes subtàncies i m'avorreix el Reggae (probablement a causa del primer). He intentat ser geek, però les interaccions socials es fan una mica rares i el Bronisme, encara que és un 20% més guay que moltes altres coses, tampoc pot aportar-ho tot. He intentat fer una mica d'activisme social, però prefereixo estar-me a casa molts cops i, simplement, no tinc paciència per tractar amb segons quins marrecs, ni amb els imbècils dels seus pares. He intentat sentir-me espanyol i després he intentat sentir-me català, però seguia sense poder fer arrels enlloc.

Des de fa un temps, he cregut que la gent més interessant són aquelles que no encaixen fàcilment, o que simplement no volen encaixar tan fàcilment. Encara que ho cregui fermament, pot fer-se a vegades difícil i abaixa els ànims. He deixat enrere un país i una família per convertir-me en tècnic de so, i després de tres intenses semanes de grabació frenètica, puc dir que és la millor decisió que mai he pres. Ha estat un viatge llarg, i la llista d'agraïments de gent que m'ha portat aquí és ampla i difícil de dur-ne la compta, però ho intentaré ràpidament.

Gràcies a Ernesto Hidalga per ensenyar-me la importància d'un guió tècnic sòlid i ben planejat. Gràcies a Pedro Ortuño, DEP, per ensenyar-me la importància de cuidar el ramat i per ser una persona carinyosa sota una aparença tosca. Gràcies, Levinson, per tenir una mentalitat de venta i de producte en un païs ple de autonombrats artistes de poca pena, per crear un dels vídeos que més farden a la meva reel i una de les produccions més divertides que recordo. Gràcies, Pepa Arcioni for posar-m'hi en contacte i per ser una AD brillant. Espero que tot vagi bé a l'Argentina. Gràcies, David Vilaplana, per tenir molta atenció al detall, desde el primer pla find la portada del DVD, i fer un dels productes amb més gust que he vist tot i ser el teu primer curt. Gràcies per ser l'amic més collonut que un tio pot tenir. Encara hem d'aprendre a traçar una línia entre feina i bromance. Tot arribarà. Gràcies a Demian Sabini per demostrar que és possible fer una pel·lícula social sense fer-la avorrida de collons. També per prendre's la postproducció de so seriosament. És algo que passa massa poc sovint. Gràcies, Carol Magallón, per ser la meva persona favorita de qualsevol rodatge, i il·luminar cada set en el que t'he vist amb un milió de somriures. Sempre vaig sospitar que series igual de collonuda fora de la feina. Gràcies, anglesos, en general (bé, i polacs, xinesos, nigerians... Joder, London és la hòstia) per tenir una mentalitat més basada en el negoci, i entendre que els professionals mereixen cobrar i la importància d'una bona callsheet, així com d'unes cerveses després de la feina. Estic molt content de treballar amb vosaltres. Gràcies als petits amors de rodatge per donar una mica de vidilla a llargs dies de feina, encara que sigui trist acomiadar-se al final. Gràcies a la gent que feu FX, cames tallades, ferides supurentes i porcades de l'estil; és súper entretingut tenir-vos en un rodatge. Gràcies al teatre, per una cosa que disfruto fent, ni que sigui com a segona activitat, i a la seva gent, que sovint té un peu al cinema. Gritos del Más Allá i Song of Seasons van ser una passada, pero nombrar-ne un parell, van ser una passada. Gràcies a El Racó per deixar-me posar pel·lícules marcianes al cinefòrum.

Si no has estat mentat fins ara, t'espera un xec a la bústia.

Després dels agraïments haurien de venir els desagraïments, com algú va dir a l'inici de la producció de Fear of Water, que ja sembla massa llunyana. Me'ls saltaré, però, perquè la gent que se'ls mereix probablement segueixi als meus contactes. Gràcies de totes formes per ensenyar-me quins camins no seguir i a quines companyies no arrimar-me.

Gràcies a la crew de Fear of Water, per tota una sèrie de detalls i persones que vénen a la versió anglosaxona d'aquest email.

Com he dit, Fear of Water consisteix en coneixer-se a un mateix, trobar què és el que ens fa sentir vius, però com la gent del cinema sabem, la pel·lícula sol ser només la punta de l'iceberg. Podries fer vàries pel·lis de 90 minuts, desde comèdia absurda fins cinema nyonyo, amb tot el que ha passat durant el rodatge. A tota la gent mencionada aquí i molta, molta altra que no he mencionat: sou el meu "coming of age", el meu lloc en el món, el meu ramat i les meves arrels, on sia que grabem el pròxim cop. "Home is where your heart is", que deia el Captain Hammer. "Más vale tarde que nunca", que es diu en castellà.

*Alça una cervesa* Us estimo a tots, fills de puta!!! *vomita*

My coming of age: the thank yous and the fuck yous

Hi y'all:

I was supposed to write this email long ago, before the filming of Fear of Water started, which is the first feature I'm fully involved in. Finally. After all these many years. I still remember studying sound (thanks to all my awesome teachers there, it was so cool coming across in Font d'en Fargues) because of my love of music recording, how I failed at that and started working in a radio station with a legless racist cunt as a boss and how, just like that, Meritxell Laseras introduced me to Alba Soler, who had a friend called Ernesto Hidalga who required a sound recordist to make a short film. "Why not?" I said. I remember when, a few weeks later, I told Pancho Martín a decent sound recorder was around 1000 euros and no way I was going to buy one of those - "I'm not that passionate about film-making", I stated. I remember buying one from Germany a few months later, along with a couple of shotgun mics.

My favorite movies usually contain timetravelling devices, dinosaurs, explosions, robots or ninjas. Fear of Water is about the coming of age, getting to know oneself and other subtleties I always find hard to pick up (there's two beautiful girls making out at some point, so yeah, check it out).

Overall though, I've always found myself feeling uncomfortable around these themes, probably because I was --still am-- a late blossomer, and always thought everyone had it better and easier than me. I tried being a hippie, but my body can't handle certain substances and I find reggae boring (probably because of the first). I tried being a geek, but social interacting is weird and Bronism, even if 20% cooler than most things, won't cut it. I tried to be a sorta social activist person, but I'd rather stay indoors more often than not, and I just don't have the patience to deal with some kids, let alone their stupid parents. I tried feeling Spaniard and then I tried feeling Catalan, but still couldn't grow roots anywhere.

I've come to accept than the most interesting people are the ones that don't have it easy to fit in, or simply don't want to give in just like that. While I still firmly believe so, it can get annoying sometimes and drag oneself down.

I left a country and a family behind just to become a sound recordist, and after three hardcore weeks of hectic shooting, I can say it's the best decision I've ever made. It's been a really long journey, and the list of thank yous to the people that lead me here is wide and difficult to track back, but I'll give it a quick go. Forgive the fact I don't mention many Londoners as it's a bit hard to me to retain foreign names, and it's always the first and more recent memories that you keep closer.

Thanks to Ernesto Hidalga for teaching me the importance of a really planned and solid shotlist. Thanks Pedro Ortuño, RIP, for teaching me the importance of taking care of the herd and for being a really caring person under a harsh appearance. Thanks Levinson, for having a product-selling mindset in a country full of so-called artists and pulling out one of the best videos in my reel and one of the funniest shootings I remember. Thanks Pepa Arcioni for recommending me to him and being a brilliant AD. I hope everything's fine in Argentina. Thanks David Vilaplana for having an attention to detail from the first shot to the DVD cover, and pulling out one of the most tasteful products I've ever been even if it was your first short film. Also thanks for being the awesomest friend a guy can have - we still need to learn to differenciate work from bromance, but we'll get to there someday. Thanks Demian Sabini for showing it's possible to do a feature with a minimal budget and that social films don't have to be effing boring, and thanks for taking sound post so seriously - it is SO usually disregarded. Thanks Carol Magallón, for being my favorite person I've ever met in a shooting, and illuminating every set I've seen you in with a million smiles. I always expected you to be equally awesome when not shooting. Thanks English people, in general, (and one Polish, and one Chinese, and one Nigerian, and... Hell, London is awesome) for being more business-driven, understanding that a professional deserves to be paid and/or the importance of a working callsheet and a few pints after work. I'm so happy to work with you. Thanks to shooting minicrushes for bringing 'vidilla' to long-ass working days, even if it's sad to say goodbye at the end of such days. Thanks to people that do FX, severed legs, blood-oozing cuts and cool stuff like that - it's always so incredibly entertaining to have you around. Also thanks to Theatre, which I enjoy doing, perhaps on a more side-thing, and its people, who often interact with cinema. Gritos del Más Allá and Song of Seasons, to name just a couple, were a blast. Thanks El Racó for allowing me to play crazy movies in the cineforum.

If you haven't been mentioned so far, there's a check in your post.

After the thank yous, should come the fuck yous, I think someone said at the beginning of Fear of Water's production, which feels too long ago. I'll skip those, though, because the people who deserve them are still probably in my contacts. However, thank you all the same for teaching me which paths not to repeat and which companies not to get closer.

A huge thank you for the Fear of Water crew. From Rebecca, for putting herself in such a risky-bananas project, to Greg for being an awesome AD and putting his audio equipment in, Ben and Simon for helping me when I bossed them around. Also, Simon, I found your story about Ninjas inspiring - believe it or not, I had this as a backup plan if finding myself didn't happen anytime soon. Thanks Sophie for being aware of everything and absolutely helpful, attentive, fresh, clean and ready to rock, Nick for being as sharp as a blade, Michael for being close on that category and reminding everyone of health and safety on set, Bobbi for allowing me to work side by side around someone's breasts (I have some of your hairpins, but I look fabulous with them, so consider them lost), Chloe and Lily, the actresses, for learning quickly how to be OK with me fiddling stuff on said breasts - believe me when I say in a job like this you desexualize this kind of things really quickly. Thanks Liz for the patience. Thanks Hannah for sewing my trousers. Thanks Chloe fucking Harwood for being cool and laid back on certain situations that might've arisen - we must be relatives after all. Also thanks for having the coolest Catalan grandma and being the best of companies, wether it's with a pint in hand or DITing the shit out of those hard drives. You're awesome, girl. Also good luck with your Spanish classes and your journey to the States.

As a said, Fear of Water is about getting to know oneself, finding what makes us feel alive, but as we cinema people know, the resulting film is just the tip of the iceberg. You could make several 90-minutes, ranging from absurd comedy to heartwarming memories, of what happened during production. To all the people mentioned here and many, many more that I haven't mentioned: you are my coming of age, my somewhere to belong, my herd and my roots, wherever it is your shooting. "Home is where your heart is", Captain Hammer once said. "Late is better than never", it's said in Spain.

*holds beer up* I fucking love each and everyone of you, motherfuckers!!! *throws up*

Ser autònom a UK

MMM
Ei Albert! Com va tot?? Has tingut alguna feina aquests dies?
Jo bàsicament t'escrivia per aviam si em pots dir com ho vas fer tu per facturar les feines que fas per aqui..??
M'ha sortit una feineta de moment només un o 2 dies a la setmana i es de freelance, però m'agradaria saber com ho has fet tu en feines anteriors. Tb tema impostos i si saps si tb s'ha de fer declaració a final d any (suposo k si).
Merci adelantats!
Aviam si ens veiem un dia i fem una Pint o algo si no vas molt liat!
Fins aviat!!
Today


Albert Balbastre Morte
Hola, pel tema impostos pots trucar al PAYE (Pay As You Earn) i donar-te d'alta com a autònom la mateixa semana que vagis a treballar (abans, no et fan cas). Tingues en compte, però, que hi ha diverses opcions com a autònom.

1. Donar-se d'alta com a autònom. Em sembla que també li'n diuen Sole Trader. Si Sole Trader no és això, no sé què és, però llavors és una quarta opció.
2. Crear una empresa. No recordo l'enllaç ni per on s'havia ben bé de buscar, però amb 30 minuts i 15 lliures pots tenir la teva empresa. En aquests dos casos és aconsellable contractar un accountant (que treballen sols o a empreses) que et porti el tema de les taxes.
3. Treballar sota una umbrella company, en què més o menys estàs treballant per compte d'altri. Et solen portar el tema de taxes, ofereixen dies de vacances, sick leave, etc. Com si treballessis per un altre. Si busques "umbrella company" probablement trobis un llistat. I probablement al costat d'aquest llistat en trobis un d'accountants.

Totes tenen avantatges i desavantatges, i tant les companyies umbrella com les accountancies et solen recomanar què és millor per a tu.
Ara bé, si no factures més de 6000 a l'any no pagues impostos. És a dir, si factures molt de cop et poden treure el 20%, però quan a final d'any fiscal comptin i vegin que no has fet més de 6000, t'ho tornen.

Per les factures, usa el template "invoice" d'Apple Pages o busca exemples de "invoice" a Internet. Si ells no et fan contracte, millor, així pots abusar tu. Fes un workframe (contracte en llenguatge planer, fàcil d'entendre i que tu hagis escrit, d'una sola cara d'extensió) i fes-lo firmar. Demana els drets de les imatges i estableix que ells tenen els drets en CESSIÓ. Així, podràs seguir venent les teves imatges a webs d'stock o on sigui.

Graba les trucades amb alguna app. Jo uso CallRecorder per Android.


Això és més o menys tot el que he averiguat per la meva compte + els consells que em van donar al BVE (súperprofitós, llàstima que em dormís al tercer dia)

De Españistán a Londres

nota: m'agradaria que aquest blog servís d'ajuda a tots aquells que estan pensant posar un peu fora d'Espanya. Seria més fàcil escriure una sèrie ordenada de preguntes i respostes, però no tinc temps i em limitaré a enganxar tots aquells mails que he anat responent últimament. Així de pas podeu llegir de primera mà a gent que està en la vostra situació.

***

Salutacions Albert!

No se si em recordes, em dic R y sóc un amic del S. T'he afegit perquè em sembla que em vas convidar per estar conectats, però sóc nou amb el linkedin i potser m'estic equivocant.

Se que és una mica eixerit escriure't de bones a primeres, però a vegades les oportunitats surten d'un no les espera i hi ha ocasions en que és millor no quedarse callat. El S em va explicar l'experiència que estas tenint a Londres, i em sembla força interessant.

Jo aquest any he estat fent un màster, però no m'ha agradat la feina al laboratori i vull canviar d'aires. Si no em surt res, em pendré l'any una mica "sabàtic", però m'havia plantejat fer com tu i marxar a Londres a l'aventura. El nivell d'anglès que tinc està entre intermediate i advanced, tot i que fa un temps que no el practico.

El que et volia demanar és que si t'enteres d'algún lloc on busquen algú per treballar allà, casi preferentment en el sector de la restauració (tot i que no hi tinc experiència però algo tipus cafeteria, McDonalds etc.), m'ho facis saber, o potser et podria enviar el meu CV per poder entregar-lo, segons com ho vegis tu. La veritat és que no se ben bé com plantejar-ho, potser em podries aconsellar alguna cosa.

En fin, t'agraeixo molt els minuts que has dedicat a llegir el missatge, i si no tens temps o penses que és millor que m'ho plantegi d'una altra forma no et preocupis. Havia pensat en tu per lo que m'havia explicat ell i pensava que podries ser una bona conexió allà perquè no hi conec espanyols i no se com fer circular el meu CV allà.

Bueno, moltes gràcies Albert. Estem en contacte i cuida't!

***

Home, si tens el nivell d'anglès que dius no tindràs problema per treballar a Londres. El nivell d'anglès dels espanyols és molt baix, més encara si et mous fora de Catalunya. Tingues en compte que aquí som una plaga, però amb perfils molt diferents. Hi són els que vénen aquí amb un títol universitari o master sota el braç en busca de nous horitzons, i després hi són els que vénen aquí amb la primària i experiència en escombrar terres. Així doncs, aquí la gent agraeix molt que et defensis amb l'anglès, i és una bona manera de sobresortir i apanyar-te a les entrevistes. De fet, jo ja estic fent entrevistes relacionades amb el meu món, lluny del McDonald's.

Per trobar feina ràpida aquí el més fàcil és tirar d'ETTs. Hi ha més d'una cinquantena d'ETTs d'hosteleria i restauració. És mala feina. Mai saps quan tornaràs a treballar, però per sortir del pas estan prou bé, i hi ha gent que ha tingu l'habilitat de viure perfectament tirant d'elles. I mentres tires d'ETT, ja busques per McDonald's i tal.

Jo amb prou feines treballo d'ETTs perquè ja tinc una feina fixe que em dona prou hores, però si véns puc acompanyar-te a unes quantes, on hauries de tenir un mínim avantatge si et veuen amb mí.

Tu mateix. El que està clar és que Londres és una altra cosa, i és nivell molt per damunt d'Espanya.

***

Hola de nou Albert!

T'agraeixo molt la resposta que em vas donar. Aquests dies he estat madurant la marxa cap allà. M'he estat informant, i per diverses fonts (entre elles la Oficina Jove de Treball de la Generalitat) em recomanen viatjar i un cop allà mourem. És molt amable per part teva que t'hagis oferit a fer-me un cop de mà quan sigui allà, però de veritat que no et sabria greu? Tot i el nivell intermig d'anglès que tinc, i ha coses que no he fet mai com una carta de presentació, però suposo que allà mateix un s'espavila i si ho demanen et pots treure les castanyes del foc.

Tinc un document que em van pasar sobre treballar al Regne Unit amb informació, que tot i que potser ja la coneguis te l'enviaré igualment per si et pot ser d'utilitat en alguna qüestió. Segons vaig entendre, tu vas marxar cap allà sense cap contracte de feina i un cop establert vas buscar no? Pel que he llegit, per a que et puguin contractar necessites el National Insurance Number, però tu el vas solicitar pel teu compte o te'l van fer un cop vas trobar feina?

D'altra banda, volia consultar-te sobre l'allotjament. Tenia pensat anar cap allà a finals de novembre-principis de desembre. Estic movent-me per mirar de trobar allotjament (tot i que desconec totalment les zones d'allà, no se quins barris són més recomanables que d'altres), però si per un casual t'enteres d'algú que tingui una habitació per ocupar t'agraïria que em pasesis el contacte. D'altra banda, quins preus de lloguer són habituals? És que he vist habitacions per 200 i pico pounds a la setmana i he flipat.

Si no et sap greu, m'agradaria donar-te el meu nom d'usuari de skype, per xerrar algún dia. És "l_quark". No se quins horaris tens, però potser podria mirar de trucar-te quan tinguis lliure per comentar impresions.

De nou Albert, moltes gràcies per tot. Perdona l'extensió del missatge i disfruta de Halloween!

***

Lo de l'insurance number té una mica de tela.

És el primer que has de demanar quan arribis a Londres, perquè tarden en donar-te'l. A més, suposo que amb l'excusa de l'immigració massiva, des de fa uns mesos et cobren 40 lliures pel tràmit.

Per llei, t'han de contractar ENCARA que no tinguis insurance number. L'únic que passa és que, fins que no el tens, et cobren un 20% d'impostos, per si les flies, en plan: "com no sabem quant t'hem de cobrar, et cobrem el màxim i a final d'any ja t'ho tornarem". Això teòricament, és clar. A la pràctica, a molts llocs no t'agafen si no en tens, o sigui que prioritza-ho. A les ETT els va donar igual i em van agafar sense NIN, però al 20% que em van sablar les primeres setmanes probablement no el vegi fins abril.

En quant a cartes de presentació i tal, el millor és, com sempre, mirar exemples a Internet. Jo crec que els documents bàsics que has de tenir per buscar feina són:

• National Insurance Number. Com he dit, no hauria de ser obligatori, però és millor si el tens.
• DNI 
• Curriculum. Tingues en compte que el format d'un CV anglès és lleugerament diferent d'un espanyol. Ho hauries de poder consultar a la web. 
• Carta de presentació. Mira exemples a la web. Res nou respecte a les cartes d'Espanya. 
• Carta de recomanació professional. D'algun exjefe, director, company de feina, etc. que treballés amb tu. 
• Carta de referència personal. D'algú no-familiar que t'hagi conegut durant més de cinc anys i pugui parlar bé de tu. Aquests dos últims documents han d'anar nom, cognom, número de telf, mail de contacte i nom de l'empresa en cas que sigui de tipus professional. 

Crec que és tot.

Evidentment, no totes les feines ho demanen tot, però és millor anar cobert i anar traient coses de la carpeta a mida que te les van demanant durant l'entrevista. Tingues en compte que moltes feines no demanen documents, si no que tenen un formulari que has d'omplir. Al formulari es demana el contacte de persones que puguin donar referències teves, tan a nivell personal com professional. Vamos, que copies el contacte de les dues cartes i avall. Com la majoria dels meus amics o companys de feina no tenen prou nivell d'anglès com per redactar una bona carta, lo millor és que els demanis permís per redactar-la tu. Després els hi ensenyes, i si estan d'acord, afegir el seu nom i contacte. D'aquesta manera, obtens bones cartes i ells no han ni de moure un dit. Així tinc jo una desena de cartes, i segons la feina que busco uso unes o altres XD

En quant al lloguer, crec que hauries de poder trobar habitacions a 70 euros la setmana. Jo pago 65, però comparteixo. A l'hora d'escollir zona, és important fixar-se en quina zona de transport està el pis. El transport a Londres resulta caríssim, i em fa l'efecte que és a partir dels preus del metro on s'escalen els preus de lloguer. Molt probablement treballis a la Zona 1 o 2. Jo visc a la 2, i viatjar em costa 29 lliures la setmana. La Zona 3, 34 a la setmana. A partir de la Zona 4 el transport puja molt, i en conseqüència els pisos baixen, però no et recomano, d'entrada, allunyar-te mes de la 3; procura quedar-te a la 1 o a la 2. El vertader negoci és trobar una feina prop de casa o que hi puguis arribar amb bus, però no crec que passi d'entrada. Jo encara ni ho he considerat.

En quant a l'skype, la veritat és que no m'hi connecto. Sí que et demanaria, si et sembla bé, fer una còpia d'aquesta conversa pel meu blog. Estic intentant facilitar la vida als espanyols que vénen a Londres, però amb prou feines hi escric. I en canvi, en aquestes conversacions es donen moltes directrius que poden ser útils. Per suposat, ocultaria el teu nom.