Maduració: agraïments i desagraïts

Hola a tothom:

Se suposava que havia d'escriure aquest email ja fa uns dies, abans del rodatge de Fear of Water, que és la primera pel·lícula de llarga durada en la que estic completament implicat. Per fi. Després de tots aquests anys. Encara recordo com vaig començar a estudiar so pel meu amor per la producció musical -per cert, salutacions a tots els profes collonuts que vaig tenir allà. Va ser un plaer retrobar-nos a Font d'en Fargues-, com vaig acabar a una ràdio amb un fill de puta racista sense cames, i com, així sense més, Meritxell Laseras em va presentar a Alba Soler, que tenia un amic, Ernesto Hidalga, que necessitava un sonidista pel seu curt. "Per què no?", vaig dir-me. Recordo com, unes setmanes més tard, li comentava a en Pancho Martín que un grabador de so decent costava 1000 euros, i que de cap manera en compraria un: "ser sonidista para cine no me gusta TANTO", vaig dir. Recordo encarregar-ne un, a més d'un parell de micròfons de canó des d'Alemanya.

Les meves pel·lícules preferides solen contenir aparells per viatjar en el temps, dinosaures, explosions, robots o ninjas. Fear of Water is sobre la transició de la juventut, arribar a conèixer-se a sí mateix i altres subtileses que sempre trobo difícils d'entendre i digerir (també hi ha dues noies maques liant-se; aneu a veure-la).

En general, sempre he estat una mica incòmode al voltant d'aquestes temàtiques, probablement perquè vaig ser (i encara sóc) un "late blossomer", i sempre he cregut que la resta de gent ho ha tingut més fàcil i s'ho ha passat millor que jo. He intentat ser hippie, però el meu cos no suporta certes subtàncies i m'avorreix el Reggae (probablement a causa del primer). He intentat ser geek, però les interaccions socials es fan una mica rares i el Bronisme, encara que és un 20% més guay que moltes altres coses, tampoc pot aportar-ho tot. He intentat fer una mica d'activisme social, però prefereixo estar-me a casa molts cops i, simplement, no tinc paciència per tractar amb segons quins marrecs, ni amb els imbècils dels seus pares. He intentat sentir-me espanyol i després he intentat sentir-me català, però seguia sense poder fer arrels enlloc.

Des de fa un temps, he cregut que la gent més interessant són aquelles que no encaixen fàcilment, o que simplement no volen encaixar tan fàcilment. Encara que ho cregui fermament, pot fer-se a vegades difícil i abaixa els ànims. He deixat enrere un país i una família per convertir-me en tècnic de so, i després de tres intenses semanes de grabació frenètica, puc dir que és la millor decisió que mai he pres. Ha estat un viatge llarg, i la llista d'agraïments de gent que m'ha portat aquí és ampla i difícil de dur-ne la compta, però ho intentaré ràpidament.

Gràcies a Ernesto Hidalga per ensenyar-me la importància d'un guió tècnic sòlid i ben planejat. Gràcies a Pedro Ortuño, DEP, per ensenyar-me la importància de cuidar el ramat i per ser una persona carinyosa sota una aparença tosca. Gràcies, Levinson, per tenir una mentalitat de venta i de producte en un païs ple de autonombrats artistes de poca pena, per crear un dels vídeos que més farden a la meva reel i una de les produccions més divertides que recordo. Gràcies, Pepa Arcioni for posar-m'hi en contacte i per ser una AD brillant. Espero que tot vagi bé a l'Argentina. Gràcies, David Vilaplana, per tenir molta atenció al detall, desde el primer pla find la portada del DVD, i fer un dels productes amb més gust que he vist tot i ser el teu primer curt. Gràcies per ser l'amic més collonut que un tio pot tenir. Encara hem d'aprendre a traçar una línia entre feina i bromance. Tot arribarà. Gràcies a Demian Sabini per demostrar que és possible fer una pel·lícula social sense fer-la avorrida de collons. També per prendre's la postproducció de so seriosament. És algo que passa massa poc sovint. Gràcies, Carol Magallón, per ser la meva persona favorita de qualsevol rodatge, i il·luminar cada set en el que t'he vist amb un milió de somriures. Sempre vaig sospitar que series igual de collonuda fora de la feina. Gràcies, anglesos, en general (bé, i polacs, xinesos, nigerians... Joder, London és la hòstia) per tenir una mentalitat més basada en el negoci, i entendre que els professionals mereixen cobrar i la importància d'una bona callsheet, així com d'unes cerveses després de la feina. Estic molt content de treballar amb vosaltres. Gràcies als petits amors de rodatge per donar una mica de vidilla a llargs dies de feina, encara que sigui trist acomiadar-se al final. Gràcies a la gent que feu FX, cames tallades, ferides supurentes i porcades de l'estil; és súper entretingut tenir-vos en un rodatge. Gràcies al teatre, per una cosa que disfruto fent, ni que sigui com a segona activitat, i a la seva gent, que sovint té un peu al cinema. Gritos del Más Allá i Song of Seasons van ser una passada, pero nombrar-ne un parell, van ser una passada. Gràcies a El Racó per deixar-me posar pel·lícules marcianes al cinefòrum.

Si no has estat mentat fins ara, t'espera un xec a la bústia.

Després dels agraïments haurien de venir els desagraïments, com algú va dir a l'inici de la producció de Fear of Water, que ja sembla massa llunyana. Me'ls saltaré, però, perquè la gent que se'ls mereix probablement segueixi als meus contactes. Gràcies de totes formes per ensenyar-me quins camins no seguir i a quines companyies no arrimar-me.

Gràcies a la crew de Fear of Water, per tota una sèrie de detalls i persones que vénen a la versió anglosaxona d'aquest email.

Com he dit, Fear of Water consisteix en coneixer-se a un mateix, trobar què és el que ens fa sentir vius, però com la gent del cinema sabem, la pel·lícula sol ser només la punta de l'iceberg. Podries fer vàries pel·lis de 90 minuts, desde comèdia absurda fins cinema nyonyo, amb tot el que ha passat durant el rodatge. A tota la gent mencionada aquí i molta, molta altra que no he mencionat: sou el meu "coming of age", el meu lloc en el món, el meu ramat i les meves arrels, on sia que grabem el pròxim cop. "Home is where your heart is", que deia el Captain Hammer. "Más vale tarde que nunca", que es diu en castellà.

*Alça una cervesa* Us estimo a tots, fills de puta!!! *vomita*